Visita al Castell de Concabella una tarda de diumenge tot esperant un trío de Jazz que està venint d'Itàlia. L'espai dels castells medievals fa un recull de les edificacions de la Segarra i comarques veïnes. La distribució de la societat als segles XI i XII era tal i com es representa en la imatge. Al cap d'amunt el Compte i les figures intermitges eren el castlà que els representava i fixava l'ordre als de més avall que conreaven la terra i feien el pa al molí del que manava. Com ara, però més rústic i més gelat. El concert va resultar una autèntica delícia. Un català i dos americans que dominen la música de forma molt envejable.

Plaça del Pou, els meus petits amics. Anem cada mes al Conta-Contes de la biblioteca municipal Guillem Viladot. Estan molt enjogassats quan anem a veure un grup de teatre per a nens i nenes. Flipen amb un caramel i quan quedem, sempre anem a fer una compra de palometes o xuxes. Ells diuen que les seves mares no els hi compren coses d'aquestes. Avui han fet una dança per celebrar que estaven contents. El més petit és un nen i no sap ballar, les nenes no el volen perquè elles pensen que els hi espatlla l'espectacle. Són petits, innocents i agraïts. Es fan estimar i m'emocionen cada vegada que m'escridassen pel carrer quan ens trobem inesperadament.

Tòrrec, març 2018. Un diumenge al matí esmorçant al mig del camp davant del Montsec. Hem visitat la formatgeria de la Montse i el Nicanor. Ha estat un dia molt diferent amb artesans de diferents sectors de productes de proximitat. Hem menjat formatge de medalla d'or d'unes ovelles molt privilegiades i hem begut bon vi de Seró. Per acabar hem tastat les trufes de luxe del Fèlix. La visita posterior ha estat al taller d'elaboració de Vilanova de Meià i la cava que guardarà els formatges curats. Un dia genial dels molts que anirem organitzant des de la inciativa de Refet-Viu. Una futura referència de propostes eno-gastronòmiques de qualitat per promocionar les comarques del Bisbat d'Urgell.

Monestir de les Avellanes (La Noguera) al matí hem visitat les salines de Vilanova de la sal i el Castell d'Òs de Balagué. La Noguera és la comarca més gran de Catalunya i una de les més despoblades. Hem anat a menjar la mona al restaurant del monestir. La foto és del cementiri que té un disseny espectacularment senzill i elegant per acollir els monjos. La pau de la vida monacal és molt reconfortant, calma l'esperit i convida a la meditació.

Dilluns de Pasqua del 2018. Visita cultural a Òs de Balaguer, castell i barri de l'esglèsia famosa pels seus repics de campanes. Abans de menjar la mona al Monestir de les Avellanes. Primer pla d'un raconet del poble que segurament pretenia ser un jardinet improvitzat i ha resultat ser una intenció desorganitzada de plantes que no ho arriben a ser. Món rural abandonat i despoblat de la comarca més gran de Catalunya, La Noguera.