Un taller de barquetes i mar al pavelló esportiu per entendre la crisis dels refugiats a la Mediterrània.Europa ha tancat les portes a les persones que fugen de la guerra i volen trobar un món en pau, on fer créixer els seus fills. Agramunt vol ajudar-los i ha organitzat una jornada per recaptar fons i poder donar un cop de mà als que malviuen als camps de Grêcia i Turquia, amuntegats amb poc menjar i pocs mitjans per subsistir fins que acabi la guerra que ja fa 5 anys que dura. Hi ha una conferència d'una cooperant catalana i un sopar solidari amb una sessió de màgia i música jove per acabar.

La Núria Fernandez Vilaprinyó (neta de la Rosa Anyé Bernaus) ha vingut de Costa Rica per conèixer el lloc on vivien els seus padrins materns abans d'emigrar per raons econòmiques els anys 20 del segle XX. És la filla de la Teresa que va nèixer a Tàrrega. Tenia 3 anys quan va embarcar a Barcelona amb els seus pares , Ramon Vilaprinyó Escudé de Coscó i Teresa Anyé Bernaus de Castellserà. Després de creuar l'Atlàntic durant un mes van desembarcar a Puerto Limón. El nostre oncle Bernaus, bisbe a Costa Rica, els va guiar els primers moments per trobar un lloc de vida i mitjans econòmics per començar a subsistir lluny de casa. Després va nèixer l'Antonieta i el Ramon. La tieta Mercé li explica com trobar els orígens familiars elaborant un arbre geneàlogic.

La visita al Castell del Remei va resultar molt emotiva per la Núria. Aquí es van conèixer els seus padrins una festa de Santa LLúcia. Van començar el seu noviatge que va consistir en tres trobades fins el seu matrimoni. El germà de la núvia (el meu padrí) era el baster del Castell del Remei i el Ramon segurament feia de jornaler. En aquells temps hi havia viscut més de 100 persones que treballaven a les finques dels senyors del castell.

El Mousa Drame va voler carregar tota la dàdiva de la meva amiga Maite a la seva BH. El resultat no va ser massa bo. Ell, té 6 fills, el Mohamed i 5 nenes de totes les edats. Necessita de tot, roba, sabates, bosses, carteres,....tot el que li puguin fer arribar per contentar la seva prolífica família.

La platja de la Conxa de St Sebastian, realment espectacular. Apunt de ploure, una tarda calenta d'agost amb molts turistes fent fotos als voltants. La visita va ser després d'una nit molt atrafegada a Oiartzun, un petit poble a 8 kms de distància. Una masia molt desendressada, amb una cabra i una porta que no tanca. Uns masovers molt passotes i uns gossos molt poc vigilants que no deixaven dormir. En fi una tria molt poc encertada de la famosa Airbn. Ho compensa tot la ciutat del festival de cinema més famós de la península. Una ciutat per tastar, passejar, fer surf, comprar i beure bons vins.

El viatge de l'estiu l'hem fet a França, a les Landes, passant pel país basc espanyol i el francès. Baoina és una ciutat bonica, amb un casc antic i una catedral dignes de ser visitats. Hi ha mercat al costat del riu i els seus usuaris no s'immuten si plou o bufa el vent. Són molt soferts i compren i venen sense pressa. M'agrada viatjar a França, malgrat ser un país de gent bastant distant i poc fets a la simpatia gratuïta.

Un dinar de comiat amb una bona amiga. Cambrils un dia de juliol en plena canícula. Marxa a viure a Alacant per raons laborals que no m'agraden. Una distància excessiva per trobar-nos a compartir un dia de platja, confidències, uns peixets i molta confiança. Una amiga amb la que sento confort emocional ....quina definició més exacta m'ha sortit. Hi ha gent que et fa sortir lo millor que tens i ho potencia. La Mirtha n'és un clar exemple. Li he dit que em sap molt greu i això als de la meva generació no ens ho van ensenyar. Sempre hem amagat els sentiments, fins i tot amb els amics.

Una vegada més ens hem trobat per mantenir l'amistat viatgera que es va iniciar fa 9 anys a Turquía. Una tarda de primavera al Pallars amb molt fred. Ha faltat més d'un dels protagonistes. Ho escric el cap de setmana del cop d'estat frustrat al país que ens va aplegar. Un viatge que tothom recorda amb una rialla. Un país divertit, acollidor, musulmà però no gaire, regatejador, ple de gent i alegria. Ens anirem retrobant cada any per recordar-ho i projectar-ne de nous.

El motiu del viatge a Costa Rica ha estat l'aniversari de la matriarca de la família americana. La Teresa ha complert 90 anys el mes de febrer de 2016. Quan va marxar de Tàrrega, tenia una mica més de dos anys. Després d'un mes de viatge, van arribar a puerto Limón. El seu pare, Ramon Vilapriñó Escudé, va veure homes negres per primera vegada a la seva vida; li va dir a la seva dona, Rosa Anyé Bernaus que si tingués diners se'n tornava cap a casa. Després de moltes fatigues i dificultats de tota mena, la seva filla gran, única viva del matrimoni, ha pogut celebrar la llarga vida amb els cinc fills, vius ; va morir als 42 anys el Manuel, que vivia als Estats Units. La finca produeix espàrrecs i es diu Lleida.

Els cinc fills són, Freddy, casat amb la Leda, amb qui té dos fills, Daniel i Felipe; l'Ana Sofia, que és vídua i té tres filles, la Marcela, la Laura i la Diana i dues netes, la Rosita casada amb Vinicio, té quatre fills i dues netes, la Núria, té quatre fills dels quals tres viuen en parella i la quarta Anita viu amb ella a Alajuela. El que està assegut al costat de la Teresa és el nebot, Luis Fernando, fill de la seva germana que va emigrar als Estats Units i va tenir dos fills, viuen a Califòrnia, El fill petit de la Teresa, es solter i es diu Luis Diego, viu amb ella a Cartago.

Després del dinar de celebració, van actuar els músics tradicionals de cançons per la gran família i els afillats que formen part del grup de la festa. Són tots els fills d'una família amiga del matrimoni Fernandez Vilapriñó

El diumenge, la sortida amb el Freddy i el seu fill Felipe va ser a la zona montanyosa de Capellades. La foto és a l'entrada d'una finca majestuosa on hi ha un restaurant molt exquisit amb uns jardins i un llac impresionants.

El dilluns la sortida cap a la platja atlàntica va passar pel cerro de la muerte. Aquesta parada correspon al punt més alt del Cerro de l'Asunción que en realitat es diu així.

 Un palmeral immens en una zona molt calurosa propera a la costa de l'Atlàntic.
El nivell d'humitat era prop del 100%.

La sortida en barca pel riu més gran de la zona marítima, va ser del tot espectacular. Ocells i peixos que salten enmig d'una vegetació impresionant, exuberant i tranquila
Una hora i mig de passeig per no oblidar.

Una platja anomenada Ventanas al final de tarda, sense gaire públic, molta calma i uns forats impresionants que permeten veure l'altre costat de la roca.

La finca de la família, que gestiona la Teresa malgrat la seva edat. Les filles fan la feina que ella prepara i dirigeix amb l'experiència de tota una vida.
La muntanya és preciosa i les vaques estan satisfetes amb tanta abundància.

La visita al mercat ecològic dels dissabtes, va ser molt interessant per la quantitat de productes diferents i exòtics. Les parades totes tenen productes elaborats per petits artesans. Cap a migdia, concert de música folk. A la parada de la foto ens van vendre un suc de fruites diverses que em va servir per dinar amb els xips de plàtan i yuca.

Visita obligada al zoo per veure les fieres típiques que no havia pogut veure en el viatge.
Fins i tot un cocodril gegant que feia la migdiada.

L'entrada la restaurant amb la vegetació arreu adornant l'entrada i els jardins que rodegen el complexe turístic. Antigament era una finca de propietaris d'explotació agrícola.

La finca la Dolores, propietat de Freddy, on hi cultiva de tot i força. És molt gran i té uns quants treballadors a càrrec de la producció. Aquest any no han collit tant per culpa del Niño, que ha provocat menys pluja.

La petita barca de passeig pel riu quan estava prop de la costa de retorn.

Amb la Leda després del passeig, apunt de tornar a agafar el cotxe per seguir la ruta turística a les platges espectaculars.

Aquí si que és veu la llum al final del túnel.

Les úniques relíquies que s'han trobat al país de l'era prehistòrica són les esferes que ningú sap perquè van ser construides i com les van poder fer.

El fill petit de la família Fernandez Masis, en Felipe un adolescent molt discret i observador. Al jardí del restaurant on acabavem de dinar molt bé.

En Freddy, incansable i generós. Home de món i de família. Sempre disposat a viatjar i a conversar.

Una altra platja de pel.lícula....No cal explicar res més.

Això és baiha ballena. La franja va tapant-se amb la pujada de la marea, cada dia dues o tres vegades. Caminant s'arriba al final on hi ha una zona rocosa i l'atlàntic.

Final de curs del Club de Lectura de la Biblioteca Guillem Viladot.
Anem creixent i anem ampliant els autors de les nostres converses literàries. 
Som majoria les dones que ens trobem cada dos mesos per comentar la novela que hem llegit del servei de prèstec de la xarxa pública. Hi ha diversitat de procedències, edats, mentalitats, criteris i de tant en tant programem una activitat complementària a la lectura per enriquir els coneixements i ampliar la socialització del grup.

Aniversaris diversos a la família Pintó - Carrera i altres que s'hi han afegit aprofitant l'avinentesa.
Avui la trobada és per celebrar que el Pol en fa 8 i tots els altres estan pendents de la bufada de l'hereu de cal Carrera. És un bon nen, s'està fent gran i es va convertint en un gran atleta.

Fantasia a Clucart.
Fermalls de l'Angels Folguera de Castellserà.
Colors i imaginació en casa creació artesana, úniques i irrepetibles.