"Un petó de xocolata", el nou llibre presentat a la xocolateria Jolonch. El club de lectura de la biblioteca Guillem Viladot ha escoltat l'autor mentre tastavem una xocolata desfeta amb aquell gust de sempre que enamora tothom. La presència femenina delata la manca de lectors de l'altre sexe que es resisteix a gaudir d'un dels millors plaers que ofereix la vida. Hem llegit en el darrer semestre "El amor en los tiempos del cólera" una obra magnífica que ens ha tornat a deixar bocabadats amb la capacitat d'estimar una dona al llarg d'una llarga vida. Avui, estem apunt de comentar "Dos taüts negres i dos de blancs" del Pep Tort, una novela basada en fets reals a la serra de Carreu. M'ha agradat molt, malgrat esbrinar com es va matar una família partint de la biografia de tots els implicats. 

Casa de colònies de Santa Maria de Meià. Antonieta Sala de Vall-llebrera, companya de batxillerat a l'Institut d'Agramunt, els anys 70. Ha plogut molt d'ençà que anàvem al passeig tot caminant per arribar fins a la selectivitat i després ha passat 40 anys que no hem sabut mai l'una de l'altra. Ella, va acabar a ensenyament i jo a benestar social, després d'una experiència temporal totes dues a l'extranger. Com diuen a TV3, estàs igual, doncs això.

Octubre 1977-2017 aniversari de 40 anys amb el Ramon, descobrint la vida, coneixent nous amics, fent kms, discutint, cantant, celebrant, cuinant, compartint i fent-nos persones. A Sta Maria de Meià va començar tot quan tenía 17 anys i no sabia ben bé de que anava això del Movi. Era una convocatòria engrescadora perquè ens proposava passar un cap de setmana amb gent del bisbat amb les guitarres i el Ramon. Sempre ell al capdavant amb el tracte i la visió de gent jove que no sap el que vol, però sap el que no li agrada i el que no desitja per al futur dels que vindran. Com estas Ramon? li pregunto tot dinant, i ell amb aquesta franquesa tan seva diu, com tots els vells, però bé. Els altres, 28 retrobats, ens hem fet molt grans, alguns ja són padrins, tots els cabells blancs, les mirades de l'experiència i les amistats esvaídes que amb el temps han pres un altre gust, de melancolia i nostàlgia dels anys perduts de lluita i dificultats que la vida ens ha anat donant per curtir els nostres cors innocents. El dia acaba cantant i rient com sempre amb ganes de tornar aviat perquè no es perdi aquest record tan saludable per l'esperit i tan noble com el que ens ha guiat fins aquí.