Santa Maria de Meià, vista desde la casa de colònies. Aquí hem celebrat el 40è aniversari del naixement del "Movi". Una de les primeres trobades va ser aquí, quan l'edifici només era habilitat a la primera planta. Hi feia un fred que pelava, però als 17 anys el fred no molesta, no incomoda, no atordeix. Hi hem vingut amb els escoltes després, amb els caps i els futurs escoltes que feien la FOCA bàsica. Ahir també érem els més antics amb el Ramon, ànima de tot el que va venir després, el que ens va ajudar a fer-nos grans com a persones i com responsables d'altres entitats que buscaven gent amb seriositat per començar un camí ple d'aventures i d'incerteses. Ha estat emotiu, entranyable i molt càlid, gràcies al Ramon i els seus còmplices en aquesta tasca de tornar-nos a reunir per cantar, riure, fer una vegada més un treball de grup, i tocar la guitarra rovellada i sempre necessària.

La biblioteca organitza una activitat per nens i nenes que s'anomena Contacontes. Cada edició la condueix una entitat de la vila. Avui ens ha tocat als Indignats de la Ribera del Sió. La mare de l'autora del conte ha explicat una història fantàstica i bonica. Els petits han quedat molt contents amb "Les sabates de la Mar".

El monestir de Sant Miquel de Cuxà és espectacular. La riquesa de la seva construcció és de les millors que es poden visitar al sud de França. Només hi queda 4 monjos benedictins que mantenen la tradició i conserven l'enorme edificació. Els turistes amb la seva contribució econòmica ajuden a fer-ho possible. La guia diu estar trista per aquesta dada que fa reflexionar amb el futur de tots els centres monàstics de la vella Europa descreguda.

El moment de la sortida dels escolanets després de la Missa Conventual. La basílica plena de gom a gom i els turistes que volen pujar a dorar la Moreneta, arriben fins a la meitat de la plaça. La pau que transmet la música de Montserrat no s'assembla a cap altra sensació acústica experimentada. Els monjos els hi recorden als nens que la seva veu ajuda a aportar molt benefici a les persones que els venen a escoltar.

La muntanya santa per nosaltres és Montserrat. Al tard quan el sol s'ha amagat al seu darrera queda una quietud i un silenci que contrasta amb el brogit de tot el dia. Hem pujat amb els cosins de Costa Rica a escoltar l'escolania i fer una visita de coneixement del territori per uns turistes tan llunyants. Hem escoltat el sermó reivindicatiu del dret a decidir dels catalans i després de dinar hem visitat el monestir amb un guía d'excepció : el Joan Maria que ho ha fet molt en traducció simultània. La Rosita li ha dit al Jaume que estar a l'escolania els anys de l'adolescència fa que es converteixi en una persona molt "estructurada". 

Passejant pel món vas trobant idees genials enmig d'una placeta d'un petit poble al sud de França.
Cuixà, al costat del monestir de Sant Miquel. Una petita oferta de literatura de prèstec lliure i gratuït. La civilització de la comunitat francesa i el nivell educatiu no té res a veure amb la de l'altre costat de la frontera. Hem de millorar molt en respecte i civisme per arribar a gaudir de bones iniciatives com aquesta.

Inauguració de l'exposició del Quim Vilamajó a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, "I am able", les capacitats d'un noi amb síndrome de Down. Ens interpel.la amb el tema de les capacitats que tenim tots i les nostres limitacions. Hem visitat la interessant visió del Quim, amb la Sònia Alins, l'Alba Vilamajó, la Carme Marquilles i jo mateixa. La foto ens la fet el personal del centre a la sala d'actes un vespre del mes de setembre de 2017.