Sopar anual per celebrar les vacances de les americanes, aquest any mare i filla han vingut a Agramunt per fer la visita familiar. El que ha fet la foto ha dit "això és història" i tenia raó, fa més de 50 anys que anem juntes a celebrar tot el que ens passa i el que encara ens queda per viure. Hem fet un sopar molt català per complaure les que no poden gaudir de la nostra cuina mediterrània i tan que els agrada.

Lo Pallars, amb Tremp al fons. Vista des de LLimiana. Visita a la masia del Safrà del Montsec. Tastet, taller de valoració i aprenentatge del procés de recolecció, deshidratació i distribució. Un matí molt ben aprofitat. Dinar a Isona, uns cabrits de Tòrrec, cuinats de tres formes diferents a la Rosta. Un dia rodó. Bons comensals, bona tertúlia i projectes de futur. Tot això, gràcies a la iniciativa de les monges de Refet que van començar la botiga monàstica i la web promocional.

Una colla de dones de diferents etapes de la vida, la Marta i l'Anna dels temps en terres andorranes. Treballavem i ens vèiem fent confidències i soparets a les parròquies corresponents. La Rosa Mari de l'època lleidatana, quan èrem joves i sortíem de festa a la sala Europa. La Lolita era la que ens reunia a totes i ens donava el calendari d'activitats. Ella no parava, i al seu costat no podia parar ningú. Ahir la recordàvem amb la bona sintonía que va saber transmetren's a tots plegats. I la Carme de l'etapa pontsicana, quan la política, la feina i l'amistat anaven entrelligades. Totes plegades hem compartit moments bons i llàgrimes a parts iguals. Ara qui busca el moment propici soc jo, i no serà l'últim. Ahir a Torrecombelles en va ser el primer.