El Ferran fa selfies a cada moment. Ell és jove i no té cap altre mal de cap que passar-s'ho bé. No estudia, però fa vida d'estudiant. És guapo, esportista i fester a més no poder. Viu a Tremp i estudia a Lleida. Juga a basquet amb el Tremp i és força bo. És simpàtic i divertit, sempre fa broma amb tot i es pren la vida com un joc. Tot això encara no ho sap. Ho valorem quan passem dels 50 i ja hem fet tard per fer una vida més saludable. Em fa molta enveja perquè no s'agobia, no pateix i no s'enfada. Perque ha nascut en uns temps de tolerància i amplitud de mires. Farà el que voldrà, però quan ell vulgui.

Clucart LLeida ha presentat les obres de la Olga Cortadelles al restaurant Atípic de la pl. del Mercat. Ha estat un sopar maridatge art i gastronomia amb tots els comensals pendents de les explicacions de l'artista i les sis exquisiteses de la Irina i el Manel. Tot amb els millors vins del celler Matallonga de Fulleda i Grealó de Seró.

La primera experiència gastronòmica de Clucart Lleida té aquest cartell que anuncia l'esdeveniment, l'ha dibuixat la Olga Cortadelles
Serà el primer maridatge art i gastronomia : són 6 plats, 6 vins de LLeida i 6 obres d'art que tenen en comú que són de la nostra terra i tenen un tema en comú

L'edició 26 de la Fira del Torró i la xocolata a la pedra va comptar amb la participació de Clucart Lleida per primera vegada
La plaça del Pou va ser el lloc adjudicat per la proposta artística i artesana de la nostra botiga electrònica convertida en firaira durant dos dies d'octubre amb temperatura d'estiu
Les vendes no van ser massa espectaculars però es van començar a prodigar amb amics i coneguts entre algún firaire amic de les peces úniques

La vall de Bohí amb la colla de la bici de muntanya.

 Després de fer un recorregut per la vora del túnel de Viella, fem una visita turística al romànic del pirineu de Lleida, acabant a la fira de Barruera

Les vacances del 2014 han estat al Ripollès i la Cerdanya. Terra endins hi ha pobles amb molta història i molt romànic digne de ser contemplat. Ha estat un estiu molt polititzat de polèmica pujolista pel darrer abús econòmic fet des de la Generalitat. Ens hem sentit estafats per enèssima vegada. No se si ens fa mal, potser ja estem curats d'espants amb tantíssims casos de malversació i saqueig descarat.Ha valgut la pena conèixer i retrobar els pobles verds i antics de les muntanyes amb la recuperació del turista interior que fa país els dies de descans.

Amb el Ramon Solé, a l'aplec de Sta Maria de Montmagastrell, en la trobada anual que fa la família Massana durant el mes de juny per celebrar la festa del Sagrat Cor. Sempre es fa una missa concelebrada que cantem amb les cançons del Movi i la guitarra del Ramon i els seus cançoners que no falten mai. Amb el Ramon només ens veiem a l'ermita i sembla que no hem deixat de veuren's mai. És una persona entranyable, molt afectuosa i sense compliments, amb molta empatia cap a tot aquell que se li posa al davant. Ara ja és una persona gran i diu que té moltes cosetes (vol dir que s'ha de cuidar perquè el metge el vigila molt). Ha estat molt important durant uns anys molt bons de la meva vida. Es fa estimar i es nota a la foto....

El dia 6 de setembre de 1984 es va estrenar el grup de diables l'Espetec al passeig. La idea va sorgir arran d'un viatge amb el tren de les nacions a Estrasburg per reivindicar la independència de Catalunya. Hi va haver una exibició de grups catalans amb una representació de costums i tradicions perdudes i recuperades. A la tornada del viatge, un grup de joves ens hi vàrem posar a muntar un nou grup a Agramunt. Es va estrenar la vigília de la festa major, després de la cantada d'havaneres. A les fosques es va encendre les primeres carretilles de la història de l'agrupació. Hi havia dos diables d'Artesa de Segre, el Jordi i el Francesc, la resta agramuntins. Amb els anys, el grup ha crescut ha canviat i compta amb un grup de tabalers. Els grallers van decantar cap a la recuperació de dances i músiques tradicionals acabant creant els nous grallers que actúen cada any a la cercavila Tradi-Sió.

Aquest any ens hem reunit a Rubí, la família d'Argentina ha vingut a posar ordre als seus assumptes de Barcelona. Una reunió a l'any des del 2004 ?

Compartim els viatges i els records de Turquía que són molt bons. Tots hem canviat i aquí no hi ha els nens que en total són 8 i també hi falta el Gonçal que ens va dir que era de viatge.

Una foto a l'estany de Puigcerdà

tornant de vacances del Ripollès 

una entrada excessiva de llum a la càmera

una image inèdita de semblances de personatge de la get

Fa 30 anys que la Kontiki va baixar la 1a Transegre a Balaguer, tot molt precari, molt divertit i amb ganes de provar experiències noves, els escoltes teníem il.lusió, pocs recursos i molta imaginació.