Kipps, 50 anys després. Visita per recordar els anys de joventut i els racons de la nostra història personal. Totes les generacions que ens hi hem fet grans, hem viscut uns moments de nostàlgia i una mica d'enyorament que ben segur no hem pogut defugir. Taules parades i mobiliari intacte, han ajudat a reviure totes aquelles escenes que les imatges anaven passejant als nostres ulls una mica tristos i molt sorpresos de reconèixer els més protagonistes dels anys seixantes, setantes i viutantes...quan encara érem innocents i tot estava per fer.

Comprant un petit record de Girona. Artesania per ajudar als joves creadors que volen sortir de la venda en línea.

Girona, la passejada al barri del call jueu un dia de setembre calorós i esplèndit. Ple de turistes que segueixen les històries dels guies que van recitant la història d'una ciutat més europea que cap altra. Independentista i elegant. Un dia tranquil amb bona gastronomia i millor atenció dels professionals del món turístic que saben agraïr els visitants la tria que han fet en la ciutat que els acull. Una ciutat que he observat amb més atenció per la història que n'explica un conservador en els anys convulsos de la dècada dels 30, just abans d'esclatar la guerra civil. La gent que va plantar cara al feixisme i ho va pagar car.

La darrera revetlla de Sant Joan a Ventoses. La Maite ja té compradors per la casa i el jardí que ens ha acollit durant molts anys. Seguirem sent amigues, però ja no serà el mateix, ja no vindrà els caps de setmana ni durant el mes d'agost a passar uns dies de vacances. Tot canvia i les famílies van desfilant allò que els pares van deixar amb tot l'esforç de la vida. Els records de Ventoses hi seran per sempre i seran tots molt bons.

Sortida de tardor amb màniga curta a la Donzell, carrerons, cases buides, silenci absolut, olives que ningú collirà i molta història oblidada, abandonada i amb amenaça de desaparèixer ben aviat. La Catalunya interior que està acabant de perdre els últims habitants de la majoria de poblets petits que si no canvia la truita, seran museus per visitar i estudiar com es vivía al segle XX, quan la vida rural donava bona qualitat de vida als seus habitants.

Les cançons amb acordió i molta memòria són la clau de la tarda d'estiu a l'ermita dels Massana-Esteve. La calor no deixa ni un moment de treva, la música ho agermana tot. Els camps de la vora són segats i grocs. Molta pols i molta harmonia en començar el juliol del 2019.

L'aplec de l'ermita del Sagrat Cor a Santa Maria de Monmagastrell, sempre acaba amb les cançons tradicionals i els cantaires incombustibles. Una tarda molt entranyable, amb la bona gent de l'Urgell i els reforços de la Noguera.

 Palouet de Torà (Segarra) el poble on va nèixer la padrina Coloma. Un poble petit, cuidat, net i amb noves generacions que li donen esperança de continuïtat. Hi ha una petita biblioteca sota els coberts per qui tingui temps de fer una ullada. Els camps de la vora són molt verds a la primavera i li donen un aire de país ric. Hi ha un restaurant que hi aporta turistes continuament i també la casa de turisme rural al mateix edifici del segle XVIII. L'església està molt ben restaurada i l'edifici de l'escola, ara n'han fet un local social per tothom. La padrina, sempre m'explicava que era un poblet molt petit, que van haver de deixar perquè el seu pare, necessitava treballar i no hi havia feina a la Segarra. Terra de secà, per una família amb una colla de fills que anaven naixent a mesura que s'apropaven a l'Urgell, on es van establir i van fer estada per sempre més.

La Magda s'ha comprat unes ulleres de sol a les rebaixes d'hivern. Anem a fer la birra dels dissabtes al vespre i ens expliquem les troballes que hem fet. 

Una sortida a la muntanya dels més petits de cal pau sord. Volen buscar bolets i jugar que és el que més els agrada. Són bonics i fotogènics. El Roc, la Bruna i la Ona.

La trobada anual de les amigues de la Lolita a Lleida, ha tingut lloc al restaurant de Gualter. Bona cuina, amb molta tertúlia i bon humor. El dia ens queda  curt cada any una mica més. Caldrà repensar la trobada i començar amb un bon esmorçar per tenir temps de torns de paraula per tothom. La foto formal és aquesta. 3 de gener del 2019, fa 10 anys que ens anem trobant durant les vacances de Nadal sense interrupció.