Sant Miquel del Castell és una església situada damunt de l'antic poble d'Oliana. Sempre que pujava cap a Andorra la veia tota bonica i pensava algún dia hi he de parar per visitar-la. Una tarda tòrrida d'estiu per celebrar la Mare de Déu del Carme hi hem pujat visitant els antics carrers del poble derruït que hi ha als seus peus. Ës molt sòbria i molt elegant amb línies rectes i sense ornaments. està tancada i manté un entorn força endressat. Romànica ben restaurada i de línees molt senzilles. Algún artesà de la zona hi ha deixat dues obres fetes en ferro que serveixen de porta d'entrada al poblet vell. El banc de fora vila és aprofitat per comprovar la qualitat de les fotografies.

 Estiu 2020, la Seu d'Urgell fent fotos a la catedral romànica. Després d'un cap de setmana de turisme de proximitat a les Valls de Valira fem el final al Parador Nacional....amb una mica de decepció inclosa. Ha estat un cap de setmana de ruta romànica en petits pobles molt concorreguts per turistes que escapant de les ciutats busquen refugi al món rural. Un estiu de Covid que ens ha condicionat de forma especialment preocupant. N'hem sortit airosos i caldrà seguir vigilant durant molts mesos més.

 Sortida a fer esquí de fons. No sabíem de què anava però ens atrevíem a tot. Neu no en faltava. El refugi no tenía ni foc, ni llum, ni aigua calenta...Però com deien els padrins "una nit a la presó es passa". Aquesta imatge és la de la indecisió, no anem enlloc, ningú té pressa, no estem gens preocupats i algú pensa que és el millor moment per guardar. Una sortida memorable.

1977 Llac de Montcortés de Pallars, camp d'estiu conjunt de dos agrupaments escoltes, el d'Artesa de Segre i el d'Agramunt. Va ser triat pel Ramon Solé que hi havia estat destinat en acabar el seminari com a primera destinació de capellà. Un pagés ens va carregar a nosaltres i tot el material per arribar des del poble fins al llac. No hi havia ningú en tots els dies d'acampada. No teníem mesures de riscos laborals com es pot veure perfectament. Teníem edats per anar de pioners i caravel.les i ja érem caps. Només contavem amb el sentit comú i un fort sentiment de responsabilitat que ens feia fer tota la feina pel benestar dels nens i nenes. Els pares confiaven en nosaltres i el Ramon Argilés venia a donar les instruccions que nosaltres encara no havíem aprés perquè ningú ens n'havia ni parlat. Érem feliços i tot estava per fer i tot ho féiem possible. 
 

 

El 2020 serà sempre recordat per l'any de la pandèmia del Covid-19 que va arribar procedent de la Xina com un huracà que ho arrasa tot. Els primers mesos ens van confinar a casa. Tothom que no feia feina essencial per la salut o l'alimentació o la seguretat havia de tancar-se a casa amb l'única excepció de sortir-ne per comprar aliments o medicaments....també sen's permetia llençar les escombraries. Dos mesos, passats en temps de temperatures baixes i sense cap queixa....tot es feia en benefici de la comunitat. El virus no ha marxat, l'estiu ha vingut amb força i tots hem volgut viatjar, sortir i estar en contacte amb la natura i l'aire lliure. Hem coincidit en fer unes vacances de proximitat i tot caminant pel Montsec hem aprés a valorar el que tenim aprop de casa. Estem contents de sortir una mica i veure l'aigua del Segre i la serra d'Almenara. Ha ivngut per quedar-se i torna a donar maldecaps que ningú sap com aturar. Poder ser lliures i alhora ser-ne amb responsabilitat és el que encara no hem aprés a conciliar. A Ponts, parada i fonda i ha haver un recés molt merescut després d'una caminada de 3 hores al Congost del Mu.