Agrawalk 18. Primera trobada d'instagramers agramuntins. Un matí fent fotos donant la volta als indrets més emblemàtics d'Agramunt. Hem aprés, hem compartit i ens hem acalorat força. L'Ajuntament ens ha obsequiat amb un pòster d'en Guinovart i un vermut a l'acabar la feina. 
Hem començat l'activitat un grup de 30 persones i a l'acabar només érem 15. El grup de joves que treballen al camp de la Segla Molinal han abandonat a mig camí.

La mateixa foto, a la tarda després de donar el tomet a la vinya de Sòls, a Rubió de baix. Un grup divers amb una mitjana d'edat ratllant la jubilació i amb molt bona predisposició per aprendre i tastar els productes de Km 0. El castell al fons fan molt més bonic l'entorn de La Noguera.

Rubió de baix. Vinya Sòls, nit de vinya i estrelles. Sopar a la fresca després de conèixer el projecte de vi de xarel.lo de Costers del Sergre i abans de la sessió de coneixement de les estrelles amb telescopi i guia de la zona estarline. La idea de tot plegat ens ha arribat a través de la iniciativa de RefetViu.

Unes vacances de Pasqua a Portlligat (Girona). La sortida amb bon temps i molt solet per desempellar-nos de l'hivern que no s'acaba mai. El poble que va ser taller i refugi de Dalí i la seva musa Gala. Era un petit nucli de pescadors amb tres casetes la primera vegada que hi vaig anar. Ara hi ha un parking per acollir la munió de turistes que hi arriben diàriament. El museu de  la casa on va viure, és l'atractiu dels interessats en l'obra de l'artista gironí.

El nebot petit, Joan Maria, igual que el seu pare. Diumenge de festa major al Mercadal, sessió de sardanes al migdia. Es fan grans a una velocitat que no es pot arribar a païr. Ja en té 14 i amb un moment ha passat de ser al cotxet a pujar més alt i tocar el contrabaix en uns segons. 

L'estiu del 2004 el viatge de vacances va ser a la meseta espanyola i Portugal. Molta història plasmada en edificis i esglesies que amb els castells han poblat tota la península ibèrica. La primera parada va ser a Toledo i una de les més ben aprofitades va ser a Mèrida. Planificada el dia d'una representació teatral al festival d'estiu d'un clàssic genial.

L'estiu del 2008, el viatge de vacances va ser a Marroc. Només Agadir i Marraqueix amb un sol de justícia africà a la plaça de la concòrdia. Un viatge al túnel del temps. Els turistes omplen tot el territori i la calor domina nit i dia. La primera vegada a la vida que els encantadors de serps la campaven per gaudi de tots els que es volien apropar. Les dones volien fer-nos tatuatges típics de gena i la resta venien de tot i moltes espècies i sucs de taronja enmig de dàtils gegants. Una ciutat amb molt ambient festiu en àrab i francès a parts iguales.

Parada necessària pujant a Sant Martí del Canigó una tarda d'agost del 2017.
Pujada considerable a peu a la migdiada amb calçat inadequat. Arribada espectacular, monestir privilegiat enmig de la natura exuberant. A mig camí, Sant Martí vell, una joieta del romànic català.