El pou del gel. Un dia de molta calor que s'agraeix la fresca que hi fa. Es pot veure la poca pressa en sortir al sol del matí. Estem fent un tomet per tots els indrets més fotogènics del nostre petit poble. La recerca del millor recull de fotos per penjar a instagram en el primer Agrawalk. La Laia sembla bastant esgotada de tantes voltes que ha calgut fer fins arribar al pou.

Els meus amics d'Àfrica. Ens coneixem des de fa molts anys i puc dir que són molt bona gent. Han vingut a treballar fugint de la gana i la manca de futur dels seus països. Són molt tranquils i viuen aquí sols. La família els espera cada any, quan viatgen per les vacances a visitar-los i portar-los-hi els regals que allà no es poden trobar. Passen hores als bancs de la plaça del Pou, compartint les seves dificultats i l'enyorament de casa seva. 

La Judit explica com va començar el projecte de la vinya als integrants de la nova experiència de degustació. L'objectiu és apropar nous visitants al territori i promocionar els productes de proximitat.

La vinya de Rubió de Sòls amb la vista del castell i el poble abandonat al fons. Ens hem trobat 18 gurmets per fer un vermut/maridatge el dia de la Constitució. Hem tastat el formatge de Tòrrec en diferents combinacions i el vi de Rubió. Un matí de boira alta que ens ha permés passejar per la vinya i contemplar el paissatge d'hivern. He fet una pinzellada de la història del castell i el poble que té la primera cita al segle VIII.

Ha nascut l'assemblea feminista "La Guilla" durant l'estiu del 2018. Tot ha estat davant la clara descriminació de la víctima de la violació de la manada durant les festes de Sant Fermín del 2016. Les dones considerem que no hi ha una interpretació correcta del que va passar a l'hora de dictar una sentència injusta. No ha estat la única, ni serà la darrera, per això el dia contra la violència de gènere ens hem reunit per recordar que ja han mort 81 persones a tot l'estat per aquesta causa. Hi ha víctimes de totes edats i condicions.

Gerianger és un petit poble de Noruega, amb 200 habitants que viu del turisme. Rep cada any milions de guiris que volen conèixer el glaciar, els llacs i les muntanyes majestuoses que guarda al seu darrera.

Des de dalt de tot de la muntanya és veu el petit poble que acull grans vaixells com el que ens ha dut fins aquí. Hi viatgem 5000 persones entre turistes i personal de servei.

El Joan al cap de la cresta davant un glaciar que es resisteix a desapareixer del tot.

Cada turista vol tornar a la muntanya davant l'espectacle de la natura. Deixen petjada per fer-ho realitat.

Fa fresca de la bona en baixar a Gerianger. Un poble amb molt encant.

Bergen en acull amb el cel gris i el vent fresc. El fiord està ple d'embarcacions més o menys espectaculars. 

Els boscos són gegants i plens de figures de fusta que ens recorden els llegendaris monstres dels contes de Noruega. La tradició recomana posar un petit muntet de pedres per poder tornar a visitar el país.

El port de Bergen és molt net i elegant. La guia ens explica que el barri del port ha estat víctima dels incendis en múltiples ocasions. Cada vegada l'han reconstruit amb la típica edificació de fusta de colorets.

 Les cabres simpàtiques i tranquiles acullen els turistes sense immutar-se al cap damunt del telefèric de Bergen. Es nota que algú les cuida molt bé.

Bergen és una ciutat encantadora, plena de turistes i de racons per veure com també es pot viure bé malgrat el clima inòspit d'un país que es va fer ric i va saber aprofitar la natura per repartir els guanys en un estat del benestar molt encomiable.

Un viatge per recordar i guardar al arxiu de coses bones que han passat un estiu de calor infernal. Uns paisatges que dominen i calmen l'esperit. La quietud del mar quan el vaixell s'endinsa als fiords, s'encomana. El silenci només alterat per les gavines que segueixen l'estela perquè saben que hi ha premi. La pluja quan arriba no et deixa ni un minut de treva en tot el dia. Només queda la fotografia que vol atrapar un bocinet de tot això que no es pot descriure en paraules.

Geiranger, parada obligada al fiord més al nord que visitarem en el viatge per Noruega. Un petit poble de 200 habitants que rep 5 milions de visitants cada any. La impactant muntanya que hi ha al darrere, inclou uns llacs espectaculars i una de les darreres glaceres del país. 

Tot el poble és una preciositat escampat per la costa verda i humida que dona una perpectiva del fiord molt fotogènica. 

En definitiva que la natura sobrepassa totes les espectatives dels viatgers que no anem de despesa exagerada cada estiu. 

La cascada més gran i més ferotge de totes les noruegues, ha tirat tots els turistes fora de la vista i ha trencat el paraigua amb la força de l'aigua. Un dia de pluja insistent i abundant que ens ha permés veure paisatges verds, molls, grisos i molt impresionants. Hem visitat Flam que és una ciutat a la ruta de les cascades d'aigua enmig del no-res, amb una bruixa que sortia enmig dels aiguats cantant com un àngel.

Agrawalk 18. Primera trobada d'instagramers agramuntins. Un matí fent fotos donant la volta als indrets més emblemàtics d'Agramunt. Hem aprés, hem compartit i ens hem acalorat força. L'Ajuntament ens ha obsequiat amb un pòster d'en Guinovart i un vermut a l'acabar la feina. 
Hem començat l'activitat un grup de 30 persones i a l'acabar només érem 15. El grup de joves que treballen al camp de la Segla Molinal han abandonat a mig camí.

La mateixa foto, a la tarda després de donar el tomet a la vinya de Sòls, a Rubió de baix. Un grup divers amb una mitjana d'edat ratllant la jubilació i amb molt bona predisposició per aprendre i tastar els productes de Km 0. El castell al fons fan molt més bonic l'entorn de La Noguera.

Rubió de baix. Vinya Sòls, nit de vinya i estrelles. Sopar a la fresca després de conèixer el projecte de vi de xarel.lo de Costers del Sergre i abans de la sessió de coneixement de les estrelles amb telescopi i guia de la zona estarline. La idea de tot plegat ens ha arribat a través de la iniciativa de RefetViu.

Unes vacances de Pasqua a Portlligat (Girona). La sortida amb bon temps i molt solet per desempellar-nos de l'hivern que no s'acaba mai. El poble que va ser taller i refugi de Dalí i la seva musa Gala. Era un petit nucli de pescadors amb tres casetes la primera vegada que hi vaig anar. Ara hi ha un parking per acollir la munió de turistes que hi arriben diàriament. El museu de  la casa on va viure, és l'atractiu dels interessats en l'obra de l'artista gironí.

El nebot petit, Joan Maria, igual que el seu pare. Diumenge de festa major al Mercadal, sessió de sardanes al migdia. Es fan grans a una velocitat que no es pot arribar a païr. Ja en té 14 i amb un moment ha passat de ser al cotxet a pujar més alt i tocar el contrabaix en uns segons. 

L'estiu del 2004 el viatge de vacances va ser a la meseta espanyola i Portugal. Molta història plasmada en edificis i esglesies que amb els castells han poblat tota la península ibèrica. La primera parada va ser a Toledo i una de les més ben aprofitades va ser a Mèrida. Planificada el dia d'una representació teatral al festival d'estiu d'un clàssic genial.

L'estiu del 2008, el viatge de vacances va ser a Marroc. Només Agadir i Marraqueix amb un sol de justícia africà a la plaça de la concòrdia. Un viatge al túnel del temps. Els turistes omplen tot el territori i la calor domina nit i dia. La primera vegada a la vida que els encantadors de serps la campaven per gaudi de tots els que es volien apropar. Les dones volien fer-nos tatuatges típics de gena i la resta venien de tot i moltes espècies i sucs de taronja enmig de dàtils gegants. Una ciutat amb molt ambient festiu en àrab i francès a parts iguales.

Parada necessària pujant a Sant Martí del Canigó una tarda d'agost del 2017.
Pujada considerable a peu a la migdiada amb calçat inadequat. Arribada espectacular, monestir privilegiat enmig de la natura exuberant. A mig camí, Sant Martí vell, una joieta del romànic català.

Refet, ha estat un centre d'interès a la comarca de la Noguera. En els darrers dos anys hem participat a una trobada bimensual que s'anomena "Atri dels gentils" i es dedica a debatre sobre temes d'interès comú. Som 8 o 10 persones que ens trobem un dimarts al vespre, per parlar de tot allò que ens preocupa, ens angoixa, ens agrada i ens fa viure. Cada dos mesos, una persona es prepara la introducció i a partir de les premises exposades comença un debat molt interessant. Refet vol ser present a la comarca i vol ser un referent en uns temps molt poc donats als temes de caràcter religiós. Sor Maria Trinitat ahir en va diu una de molt bona, quan el tema central era "En què o en qui creiem?" "...hem tret a Déu de casa i no ens aguanta ni Déu"

Projectes de Km 0, per promocionar els productes de proximitat i atreure visitants a les comarques de ponent. 

Les cerveses i els formatges estan a la venda i així els hi he fet saber als participants del tastet que han quedat bocabadats amb la qualitat dels productes. Ha estat una tarda ideal del mes de juny.  

Al pati del Monestir de Refet ens hem reunit 25 persones per tastar el formatge de cabra i la cervesa artesana. És el primer maridatge d'una sèrie que organitzarem amb les monges gerònimes i els artesans de la comarca de la Noguera.

Presentació del 1er Tastet de Refet. Iniciativa a partir de la web de les monges del santuari de Refet (Seró). El formatger de Tòrrec explica com anirà el maridatge amb les cerveses artesanes de Ponent del Josep de Seró. La iniciativa pretèn apropar clients al territori de la Noguera i les 3 comarques que hi participen; el Pallars, l'Alt Urgell i l'Urgell. Productes de Km 0 de qualitat.

Una part del grup que cada any celebra l'aplec de l'hermita de Santa Maria de Monmagastrell. Les cançons i la bona gent fan que sigui una tarda molt especial. Les cançons més reclamades són les d'abans, les que sap tothom, o almenys hauria de saber tothom que surt a la foto.

L'acordió, el mossèn, el solista i la guitarra nova, un resultat divertit i festiu al mig d'uns camps de blat apunt de segar. Una tarda de núvols negres i posta de sol esplèndida. Per repetir i tornar sempre a cantar la Guantanamera i El meu avi. 

Aplec a l'hermita del Sagrat Cor de Santa Maria de Monmagastrell. Cada any, al mes de juny anem a la trobada que organitza la família Massana. Primer una missa i després coca i xocolata amb cava per celebrar la festa anual. En acabar cançons de sempre amb improvitzacions i espontanis que no s'acaben mai. Aquest any, hem incorporat l'hora dels adeus. Només ens hi ha faltat el Ramon Solé. Fins l'any que vé!!!!

Agramunt acull la IIIa Trobada de gegants. Tots els nens van a la cercavila per veure i ballar aprop dels gegants que han vingut a acompanyar els nostres. Quan arribem a la plaça, han fet gana i anem a comprar una coca de vidre. La festa ha agradat a tothom i ha estat obra i gràcia del Joan Pedrós que és l'ànima de la TradiSió a casa nostra.

El primer dissabte de mes hi  ha Contacontes a la Biblioteca. Cada mes hi ha una entitat que es dedica a explicar un conte als nens i nenes que volen aprendre i passar-ho be. La Mami, la Setou, el Lancine i la Maquesa, sempre volen venir a escoltar-lo. Si es porten be, tenen un premi a la sortida. Les xuxes els agraden molt i la coca amb sucre encara més. Avui a la tarda, els he convidat a la III Trobada de Gegants. Els seus pares no saben que hi ha tantes activitats pels nens i no els acompanyen perquè tenen altres ocupacions. Avui hi hem afegit el Jaki i la Iris que també estaven avorrits al Mercadal.

Sopar anual per celebrar les vacances de les americanes, aquest any mare i filla han vingut a Agramunt per fer la visita familiar. El que ha fet la foto ha dit "això és història" i tenia raó, fa més de 50 anys que anem juntes a celebrar tot el que ens passa i el que encara ens queda per viure. Hem fet un sopar molt català per complaure les que no poden gaudir de la nostra cuina mediterrània i tan que els agrada.

Lo Pallars, amb Tremp al fons. Vista des de LLimiana. Visita a la masia del Safrà del Montsec. Tastet, taller de valoració i aprenentatge del procés de recolecció, deshidratació i distribució. Un matí molt ben aprofitat. Dinar a Isona, uns cabrits de Tòrrec, cuinats de tres formes diferents a la Rosta. Un dia rodó. Bons comensals, bona tertúlia i projectes de futur. Tot això, gràcies a la iniciativa de les monges de Refet que van començar la botiga monàstica i la web promocional.

Una colla de dones de diferents etapes de la vida, la Marta i l'Anna dels temps en terres andorranes. Treballavem i ens vèiem fent confidències i soparets a les parròquies corresponents. La Rosa Mari de l'època lleidatana, quan èrem joves i sortíem de festa a la sala Europa. La Lolita era la que ens reunia a totes i ens donava el calendari d'activitats. Ella no parava, i al seu costat no podia parar ningú. Ahir la recordàvem amb la bona sintonía que va saber transmetren's a tots plegats. I la Carme de l'etapa pontsicana, quan la política, la feina i l'amistat anaven entrelligades. Totes plegades hem compartit moments bons i llàgrimes a parts iguals. Ara qui busca el moment propici soc jo, i no serà l'últim. Ahir a Torrecombelles en va ser el primer.

Visita al Castell de Concabella una tarda de diumenge tot esperant un trío de Jazz que està venint d'Itàlia. L'espai dels castells medievals fa un recull de les edificacions de la Segarra i comarques veïnes. La distribució de la societat als segles XI i XII era tal i com es representa en la imatge. Al cap d'amunt el Compte i les figures intermitges eren el castlà que els representava i fixava l'ordre als de més avall que conreaven la terra i feien el pa al molí del que manava. Com ara, però més rústic i més gelat. El concert va resultar una autèntica delícia. Un català i dos americans que dominen la música de forma molt envejable.

Plaça del Pou, els meus petits amics. Anem cada mes al Conta-Contes de la biblioteca municipal Guillem Viladot. Estan molt enjogassats quan anem a veure un grup de teatre per a nens i nenes. Flipen amb un caramel i quan quedem, sempre anem a fer una compra de palometes o xuxes. Ells diuen que les seves mares no els hi compren coses d'aquestes. Avui han fet una dança per celebrar que estaven contents. El més petit és un nen i no sap ballar, les nenes no el volen perquè elles pensen que els hi espatlla l'espectacle. Són petits, innocents i agraïts. Es fan estimar i m'emocionen cada vegada que m'escridassen pel carrer quan ens trobem inesperadament.

Tòrrec, març 2018. Un diumenge al matí esmorçant al mig del camp davant del Montsec. Hem visitat la formatgeria de la Montse i el Nicanor. Ha estat un dia molt diferent amb artesans de diferents sectors de productes de proximitat. Hem menjat formatge de medalla d'or d'unes ovelles molt privilegiades i hem begut bon vi de Seró. Per acabar hem tastat les trufes de luxe del Fèlix. La visita posterior ha estat al taller d'elaboració de Vilanova de Meià i la cava que guardarà els formatges curats. Un dia genial dels molts que anirem organitzant des de la inciativa de Refet-Viu. Una futura referència de propostes eno-gastronòmiques de qualitat per promocionar les comarques del Bisbat d'Urgell.

Monestir de les Avellanes (La Noguera) al matí hem visitat les salines de Vilanova de la sal i el Castell d'Òs de Balagué. La Noguera és la comarca més gran de Catalunya i una de les més despoblades. Hem anat a menjar la mona al restaurant del monestir. La foto és del cementiri que té un disseny espectacularment senzill i elegant per acollir els monjos. La pau de la vida monacal és molt reconfortant, calma l'esperit i convida a la meditació.

Dilluns de Pasqua del 2018. Visita cultural a Òs de Balaguer, castell i barri de l'esglèsia famosa pels seus repics de campanes. Abans de menjar la mona al Monestir de les Avellanes. Primer pla d'un raconet del poble que segurament pretenia ser un jardinet improvitzat i ha resultat ser una intenció desorganitzada de plantes que no ho arriben a ser. Món rural abandonat i despoblat de la comarca més gran de Catalunya, La Noguera.