Un taller de barquetes i mar al pavelló esportiu per entendre la crisis dels refugiats a la Mediterrània.Europa ha tancat les portes a les persones que fugen de la guerra i volen trobar un món en pau, on fer créixer els seus fills. Agramunt vol ajudar-los i ha organitzat una jornada per recaptar fons i poder donar un cop de mà als que malviuen als camps de Grêcia i Turquia, amuntegats amb poc menjar i pocs mitjans per subsistir fins que acabi la guerra que ja fa 5 anys que dura. Hi ha una conferència d'una cooperant catalana i un sopar solidari amb una sessió de màgia i música jove per acabar.

La Núria Fernandez Vilaprinyó (neta de la Rosa Anyé Bernaus) ha vingut de Costa Rica per conèixer el lloc on vivien els seus padrins materns abans d'emigrar per raons econòmiques els anys 20 del segle XX. És la filla de la Teresa que va nèixer a Tàrrega. Tenia 3 anys quan va embarcar a Barcelona amb els seus pares , Ramon Vilaprinyó Escudé de Coscó i Teresa Anyé Bernaus de Castellserà. Després de creuar l'Atlàntic durant un mes van desembarcar a Puerto Limón. El nostre oncle Bernaus, bisbe a Costa Rica, els va guiar els primers moments per trobar un lloc de vida i mitjans econòmics per començar a subsistir lluny de casa. Després va nèixer l'Antonieta i el Ramon. La tieta Mercé li explica com trobar els orígens familiars elaborant un arbre geneàlogic.

La visita al Castell del Remei va resultar molt emotiva per la Núria. Aquí es van conèixer els seus padrins una festa de Santa LLúcia. Van començar el seu noviatge que va consistir en tres trobades fins el seu matrimoni. El germà de la núvia (el meu padrí) era el baster del Castell del Remei i el Ramon segurament feia de jornaler. En aquells temps hi havia viscut més de 100 persones que treballaven a les finques dels senyors del castell.

El Mousa Drame va voler carregar tota la dàdiva de la meva amiga Maite a la seva BH. El resultat no va ser massa bo. Ell, té 6 fills, el Mohamed i 5 nenes de totes les edats. Necessita de tot, roba, sabates, bosses, carteres,....tot el que li puguin fer arribar per contentar la seva prolífica família.

La platja de la Conxa de St Sebastian, realment espectacular. Apunt de ploure, una tarda calenta d'agost amb molts turistes fent fotos als voltants. La visita va ser després d'una nit molt atrafegada a Oiartzun, un petit poble a 8 kms de distància. Una masia molt desendressada, amb una cabra i una porta que no tanca. Uns masovers molt passotes i uns gossos molt poc vigilants que no deixaven dormir. En fi una tria molt poc encertada de la famosa Airbn. Ho compensa tot la ciutat del festival de cinema més famós de la península. Una ciutat per tastar, passejar, fer surf, comprar i beure bons vins.