En temps de pandèmia en que tot està prohibit, sortim a caminar tots els dies que no plou. Hem descobert camins bonics i plens de boira. Cap a Puigvert, Puelles, Mafet, Preixens i el Bosc del Siscar compartim estones de tertúlia i contacte amb la natura. Mai sen's havia acudit que caminant i conversant podíem trobar moments de gaudi. Potser caminarem per sempre, potser el malèfic virus ens haurà aportat quelcom de bo...potser només haurem aprés a caminar en companyia pel terme.