El 2020 serà sempre recordat per l'any de la pandèmia del Covid-19 que va arribar procedent de la Xina com un huracà que ho arrasa tot. Els primers mesos ens van confinar a casa. Tothom que no feia feina essencial per la salut o l'alimentació o la seguretat havia de tancar-se a casa amb l'única excepció de sortir-ne per comprar aliments o medicaments....també sen's permetia llençar les escombraries. Dos mesos, passats en temps de temperatures baixes i sense cap queixa....tot es feia en benefici de la comunitat. El virus no ha marxat, l'estiu ha vingut amb força i tots hem volgut viatjar, sortir i estar en contacte amb la natura i l'aire lliure. Hem coincidit en fer unes vacances de proximitat i tot caminant pel Montsec hem aprés a valorar el que tenim aprop de casa. Estem contents de sortir una mica i veure l'aigua del Segre i la serra d'Almenara. Ha ivngut per quedar-se i torna a donar maldecaps que ningú sap com aturar. Poder ser lliures i alhora ser-ne amb responsabilitat és el que encara no hem aprés a conciliar. A Ponts, parada i fonda i ha haver un recés molt merescut després d'una caminada de 3 hores al Congost del Mu.