Plaça del Pou, els meus petits amics. Anem cada mes al Conta-Contes de la biblioteca municipal Guillem Viladot. Estan molt enjogassats quan anem a veure un grup de teatre per a nens i nenes. Flipen amb un caramel i quan quedem, sempre anem a fer una compra de palometes o xuxes. Ells diuen que les seves mares no els hi compren coses d'aquestes. Avui han fet una dança per celebrar que estaven contents. El més petit és un nen i no sap ballar, les nenes no el volen perquè elles pensen que els hi espatlla l'espectacle. Són petits, innocents i agraïts. Es fan estimar i m'emocionen cada vegada que m'escridassen pel carrer quan ens trobem inesperadament.