Un dinar de comiat amb una bona amiga. Cambrils un dia de juliol en plena canícula. Marxa a viure a Alacant per raons laborals que no m'agraden. Una distància excessiva per trobar-nos a compartir un dia de platja, confidències, uns peixets i molta confiança. Una amiga amb la que sento confort emocional ....quina definició més exacta m'ha sortit. Hi ha gent que et fa sortir lo millor que tens i ho potencia. La Mirtha n'és un clar exemple. Li he dit que em sap molt greu i això als de la meva generació no ens ho van ensenyar. Sempre hem amagat els sentiments, fins i tot amb els amics.

Una vegada més ens hem trobat per mantenir l'amistat viatgera que es va iniciar fa 9 anys a Turquía. Una tarda de primavera al Pallars amb molt fred. Ha faltat més d'un dels protagonistes. Ho escric el cap de setmana del cop d'estat frustrat al país que ens va aplegar. Un viatge que tothom recorda amb una rialla. Un país divertit, acollidor, musulmà però no gaire, regatejador, ple de gent i alegria. Ens anirem retrobant cada any per recordar-ho i projectar-ne de nous.